Skip to content

Preparing for Barcelona fieldwork

August 4, 2010

East Midlands, England. Wintry chill in the air, 14 degrees celsius. Preparing for fieldwork in Barcelona whilst finishing a conference paper. Moving a nuclear family from one country to another is not easy; a lot to do both ends.

Will be studying social media and activism for a year. Not sure yet what aspects or groups to concentrate on; in time-honoured anthropological fashion will decide once I’m in ‘the field’. That said, two very different kinds of activism have caught my eye so far:

  • pro-independence; more vocal and public after the recent mass demonstration in Barcelona following Spain’s Constitutional Court ruling in Madrid reducing Catalonia’s autonomy > see my delicious tag independence.
  • pro-digital rights, aka the universal right to a free internet – an international strand of activism that appears to be flourishing in Barcelona > see my delicious tag free-culture.

[8 August 2010 update: an umbrella tag for both and related topics is activism.]

[14 Sep 2010 update: a third species of activism of interest is anti-corporate globalisation, e.g. Juris 2008; a fourth possible type is Catholic activism, as suggested by colleagues in Barcelona; yet a fifth one is local urban activism, not least in my place of work and residence, Poblenou]

One could be my main research focus, the other an ancillary interest. But we shall have to see how things unfold in the coming weeks and months. Meanwhile, looking forward to living and working in ‘the New Village’, El Poblenou, where my host institution, the OUC’s Internet Interdisciplinary Institute (IN3), is now based. According to Wikipedia:

During the Industrial Revolution of the 19th century, Poblenou was the epicenter of Catalan and Iberian industry, earning it its sobriquet of the Catalonian Manchester. Surrounding the extensive cluster of factories stood mostly working class residential areas. After a period of decay, the neighborhood has undergone a dramatic transformation. Many of the areas that have been developed—including the Vila Olímpica, the Diagonal Mar area, and the Fòrum area—arguably comprise their own neighborhoods. Completing its original, unfinished plan, The Avinguda Diagonal now stretches from Plaça de les Glòries to the sea. The massive 22@ plan sets to convert Poblenou into the city’s technological and innovation district, as well as to increase leisure and residential spaces.

Advertisements
3 Comments leave one →
  1. August 23, 2010 4:33 am

    Dear John,

    Hope your fieldwork in Barcelona is going well. My name is Pedro, I am a Portuguese psychologist and anthropologist and I am working on a project of anthropology and digital activism: http://chainsofdifference.blogspot.com/. I look forward to exchanging about it with you. Regards, Pedro

    • November 12, 2011 1:37 am

      Many thanks Pedro, sorry it’s taken this long to reply – this must have slipped through the net! John

  2. September 14, 2010 10:19 am

    Just found this article on social movements in Barcelona, with special reference to Poblenou:

    MOVIMENTS SOCIALS I CRÍTICA AL ‘MODEL BARCELONA’.
    DE L’ESPERANÇA DEMOCRÀTICA DE 1979 AL MIRATGE OLÍMPIC DE 1992 I LA IMPOSTURA CULTURAL DEL 2004
    Marc Andreu Acebal
    mandreu@periodistes.org

    […]

    És cert, per posar un exemple paradigmàtic, que la remodelació, en democràcia, del front marítim de Barcelona entre la Vila Olímpica i Diagonal Mar i la zona Fòrum –en definitiva, la remodelació del Poblenou que fou la Manchester catalana- ha anat recordant cada cop més, conforme avançava amb els anys, el projecte urbanístic especulatiu i de terciarització econòmica del Pla de la Ribera. El mateix pla que, en dictadura, el moviment veïnal va aconseguir aturar en la que fou la seva primera gran batalla[21]. No obstant, estirar d’aquest fil conductor per aixecar les faldilles d’un model de ciutat que es veu tan al mateix servei exclusiu dels interessos del capitalisme avui com fa 40 anys pot ser demagògic i imprecís. I fins i tot injust, no ja pels polítics i gestors de la ciutat que es pretén democràtica, sinó pels mateixos moviments socials que sempre han mantingut -malgrat la crisi dels anys 80 i la cooptació institucional o silenciament per subvenció d’alguns dels seus exponents-, un esperit crític envers la construcció i el funcionament quotidià de la ciutat.

    El mateix exemple de la remodelació del Poblenou i del conjunt del front marítim il·lustra aquests riscos i, a la vegada, les diferències i contradiccions entre la gènesi i les quatre etapes del model Barcelona. Pel que fa a la gènesi, és il·lustratiu que entre 1965 i l’inici dels anys 70 l’oposició veïnal aturés el Pla de la Ribera[22], el gerent del qual era l’advocat i després polític nacionalista liberal Miquel Roca Junyent, soci de bufet del socialista Narcís Serra, primer alcalde democràtic de Barcelona entre 1979 i 1982. Precisament sota el mandat d’aquest darrer -i entre expressions d’emoció de l’aleshores tinent d’alcalde comunista Josep Miquel Abad, la millor personificació de l’evolució del model Barcelona[23]-, el 1981 es va inaugurar una primera recuperació de la platja de la Mar Bella, que l’Associació de Veïns del Poblenou reivindicava des de 1974[24].

    http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-270/sn-270-119.htm

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: